Tumbet… Mmmmmm el tumbet… Això ja són paraules majors! Plat tipiquíssim a les cases mallorquines, plat que ha fet que estimem més a les nostres padrines, a les nostres mares o als nostres pares.. I als nostres avantpassats per inventar-lo!

Un bon tumbet ha de dur patata (tallada rodona, siusplau), albergínia, pebre -vermell o verd- (hi ha qui en fa bocins amb el ganivet, hi ha qui el talla amb les mans). Per preparar-lo fregim els ingredients per separat amb oli d’oliva, i després els ajuntem en una greixonera (cassola de fang) i cobrim les verdures amb una salsa de tomàquet natural sofregit amb allets picats. Però alerta, de fet, el tumbet no és el plat! És l’art de sacsejar els ingredients en una olla de fang, de remoure’ls amb tombs sense usar cap cullerot.

A terra ferma dins l’ arc mediterrani trobareu plats que s’hi assemblen, com la samfaina catalana, el ratatuille a França, el pisto castellà o la parmigiana Italiana, que de fet és un plat de temporada que s’elabora amb els sobrants de l’hort. Fixem-nos que tots ells tenen l’albergínia com ingredient estrella. L’origen del cultiu d’aquesta hortalissa és antiquíssim, a la mediterrània hi va entrar gràcies als musulmans.

Plat típic de quan arriba l’estiu, el tumbet es pot menjar fred i calent, sol o acompanyant carn, peix o ous. Una de les millors combinacions és el tumbet amb llampuga, o bé el tumbet amb ous frits. Ho heu de tenir clar: menjar un bon tumbet és el plaer dels plaers! Per altra banda, un mal tumbet, amb patata tallada a l’estil french fries o amb tomàquet de pot, és quasi un insult a la mallorquinitat i a la humanitat.

Sí, ens posem així de categòrics perquè el tumbet és un dels grans invents de la humanitat! Ha quedat clar que menjar tumbet és tocar la glòria però això sí… fer un tumbet… fa mandra. Reconeguem-ho, és una feinada. El plat és senzill, no planteja complicacions tècniques, però necessita temps per tallar ben tallats tots els ingredients i després fregir totes les hortalisses controlant que res es passi o es cremi. Ha d’estar elaborat per bona gent pacient que disposa de tot un matí o tota una horabaixa per tancar-se a la cuina i anar fregint tots els ingredients per separat, gent alhora capaç d’assumir que un cop el plat arribarà a taula volarà i ningú valorarà tot el temps que ha invertit fent un simple “acompanyament”. Però que quedi clar! No és un acompanyament qualsevol, és un acompanyament amb categoria de primer plat! Fer un tumbet és sinònim d’estimar.

Tumbet… Mmmmmm tumbet, we are talking serious stuff here.
Very typical dish in Majorcan houses, a dish that has made us love our grandmas even more, and our mothers or fathers… and our ancestors for inventing it!
A good tumbet has to have potatoes (thinly sliced, please), aubergine and bell pepper (red or green) – some cut it with a knife, others do it with their hands. To prepare it we fry all these vegetables separately with olive oil and then we put them together by layers in a clay casserole and we cover them with a natural tomato sauce sautéed with garlic. But beware, tumbet is not the dish itself! It refers to the art of shaking the ingredients in the clay pot, moving them without the aid of a spoon.

In the Mediterranean area you will find other similar dishes, like the Catalan samfaina, the French ratatouille, the Spanish pisto or the parmigiana in Italy, which is in fact a season dish that is prepared with the leftovers from the orchard. Please note that all of them have aubergines as the main ingredient. The origin of the cultivation of this vegetables goes a long time ago and it reached the Mediterranean area thanks to the Muslims.

Typical dish of the summer arrival, tumbet can be eaten cold or hot, on its own or as a side for meat, fish or eggs. One of the best combinations is tumbet with llampuga (fish) or tumbet with fried eggs. You need to understand, eating a good tumbet is the pleasure of pleasures! On the other hand, a bad tumbet, with potatoes cut French fry style or with canned tomato sauce is almost an insult to Majorquinity and humanity.

The reason why we get so demanding is because tumbet is one of the big inventions of humanity! We know now that eating tumbet is reaching glory but actually… making it…we are too lazy for that. Let’s face it: it is so much work. The dish is quite simple, there are no technical complications, but it needs a lot of time for the ingredients to be cut properly and then fried separately, really carefully so nothing gets overcooked or burnt. It needs to be prepared by good patient people that has the entire morning of afternoon to lock themselves in the kitchen and get frying all the vegetables one by one, people who at the same time can assume that once the dish reaches the table it will go really fast and no one will actually appreciate all the time that one has invested in preparing a simple side dish. But please know that this is not any side dish. It is a side in the main dish category. Making a tumbet is synonym to love.

Text by BenMallorquí