Que la sobrassada s’hagi convertit en una icona, en un producte típic que la gent compra com a souvenir, té un punt d’indignant: la sobrassada, simplement, és i ha estat l’embotit que s’ha menjat tota la vida a l’illa. A una casa mallorquina hi ha sobrassada, com a una casa catalana hi ha fuet, a una francesa hi ha formatge i a una alemanya hi ha… xucrut?
La sobrassada és una mena de paté curat que es fa amb la carn del porc. Aquesta es barreja amb la deguda proporció de greix de l’animal, es capola, s’especia amb pebre vermell, dolç o coent, es sala, s’emboteix als budells de la bèstia i es penja per a què el temps i les espècies facin la seva feina. La sobrassada, aclarim-ho d’una vegada, NO PORTA SANG, el vermell li ve del pebre. S’ha provat sovint de fer sobrassada a fora de les illes, a sa península. Els intents mai han funcionat. Els vents, les temperatures, les humitats… Ves a saber.

The fact that sobrassada has become an icon, a typical product that people buy as a souvenir, is somewhat outrageous: sobrassada is, and has simply been, the cold cut that has always been eaten in the island. In a Majorcan household there’s sobrassada, just as in a Catalan one there’s fuet, in a French one cheese and in a German one… xucrut?

Sobrassada is kind of a cured pâté made from pork’s meat. The meat is mixed with the right amount of the animal’s fat, it’s chopped, seasoned with red pepper – sweet or spicy – salted, stuffed into the beast’s intestines, and it’s hung to let the spices and time do it’s job. Sobrassada – let’s get this clear once and for all – does not have blood, the red comes from the pepper. Making sobrassada outside the islands has been tried many times, in Peninsular Spain. The attempts have never worked out. The wind, temperature, dampness… Who knows.

Text by Tomeu Terrades Oliver