Estimats visitants hivernals de l’illa de Mallorca. Si trepitjau les nostres terres durant la segona quinzena de gener observareu sorpresos com tot fa olor de torrat, de barbacoa, de fusta cremada i de foc. En els centres comercials i grans superfícies també observareu com apareixen corners de vendes especials d’un divertit i suculent kit per anar a torrar i gaudir com cal de la festa. Un kit format d’una llonganissa, 2 botifarrons, una tallada de xuia (cansalada) i, -per què no-, un parell o tres de tallades de llom. Absteniu-vos-en els vegeterians! doncs tot prové, òbviament, de la carn porcina.

A part del foc, la carn i tot de gent fent barbacoes sota casa seva, també podreu rebre algun ensurt i marxar esperitats al creuar-vos amb algun dimoni saltant un fogueró.

Però, què estan celebrant aquests mallorquins?

Doncs estem celebrant la festivitat de Sant Antoni i Sant Sebastià. Per ser ambdues molt properes en dates, l’illa es converteix en una gran barbacoada popular durant una setmana.

Sant Antoni és el Sant de la pagesia mallorquina, del camp, dels conreus i, sobretot, dels animals. En són molt conegudes les celebracions a Manacor, Sa Pobla i Artà, cada una d’elles amb les seves particularitats. Celebrem amb foc la recuperació de la llum solar i que així els dies tornaran a ser més llargs després de mesos de foscor.

Sant Sebastià, en canvi, es celebra a ciutat. A Palma n’és el patró, va ser el Sant que ens va protegir de la pesta. Sembla ser que la seva relíquia va arribar a ciutat per mar i allí es va quedar. Aquesta és una festa que s’ha recuperat aquests darrers temps i envaeix la capital per allargar els rituals de foc. Son festes clarament indentitàries que van ser oblidades i reprimides durant uns anys. A Palma s’hi habiliten espais en tots els carrers del centre per encendre foguerons i torrar com si no hi hagués un demà!

En les dues festivitats veurem grans mostres de la cultura popular mallorquina i entendreu una mica més qui som i d’on venim. I sí, com veieu, venim del camp!

Són festivitats d’origen pagà i per això trobem una gran llista d’elements simbòlics que defineixen la festa. N’enumeraré els més importants per tal que us en feu una idea de la magnitud de la celebració.En un Sant Antoni i un Sant Sebastià no hi poden faltar:

1. Els FOGUERONS. Per Sant Antoni es celebra els solstici d’hivern i el foc simbolitza el renaixement. El ritus dels foguerons propicia la fecunditat del bestiar i l’abundància de conreus. Les cendres s’escampaven pels conreus per afavorir-ne la collita.Avui en dia, a cada plaça, carrer i cantonada en trobarem un, doncs és aquest el veritable centre de la festa.
2. Els DIMONIS. Durant les festes en trobareu molts pels carrers, disfressats amb caparrots que representen les pitjors cares del diable, fan molta por –he de reconèixer que a mi me’n fan molta i no em fa massa gràcia estar a prop seu- i no deixen escapar l’oportunitat de dir paraulotes, comentaris de contingut sexual i crear escàndol per allà on passen, saltant per sobre del foc sempre ajudats del seu bastó en clara referència fàl·lica. En les festes paganes aquesta figura irreverent és sempre present.Antigament la figura del dimoni era símbol de fecunditat i per tant, de capacitat de perpetuar la tribu.
3. L’acte de TORRAR. Quan cau la nit i els foguerons ja són encesos, tothom comença a desplegar la seva millor artilleria per torrar durant hores i hores al voltant del foc. Les pinces, la sobrassada, la xuia o la llonganissa no poden faltar en aquesta festa. Sempre trobarem algú vigilant quin és el tros de carn de cadascú i criticant algunes innovacions – com la de colar un “pinxo moruno” – que no fan per la festa.

Per Sant Antoni, al ser patró dels animals, no es fan matances però si que ens cruspim els seus protegits.

No us perdeu aquesta festa, hi podeu trobar també, grups amb ximbomba, cantant i glossant material de tot tipus, des de la glossa més tradicional a la més barruera i ofensiva que mai haureu escoltat.

Dear winter visitors of the island of Mallorca. If you come to our land during the second fortnight of January you will notice that the streets smell like barbecue, like burnt wood and fire. You will also spot in most shopping centres that they have special stalls with fun and succulent specialists barbecuing kits. These contain a llonganissa, two botifarrons, a cut of xuia (similar to panchetta) and, why not, a couple or three cuts of lion stake. Stay away, vegetarians! Since all this comes, obviously, from pork meat. Besides the bonfires, the meat and all the people grilling in the street, you can also get scared and run away if you come across some demon jumping a big bonfire.

So, what are these Majorcan people celebrating?

We are celebrating the Saint Anthony and Saint Sebastian festivities. Because they are so close to each other in the calendar, the island becomes a big popular barbecue for a week.

Saint Anthony (Sant Antoni in Majorcan) is the saint of Majorcan peasantry, of the land and the crops and, most importantly, of the animals.

They are especially popular the feasts celebrated in Manacor, Sa Pobla and Artà, and each of them has its particularities. We celebrate with fire that the day is getting longer after several months of darkness.

On the other hand, Saint Sebastian (or Sant Sebastià, in the island) is celebrated in town. He is the patron of Palma since he was the saint that protected us from the plague. This feast has been recovered lately and it invades the city to keep with the fire rituals. They are very representative celebrations that were forgotten and repressed during a period of time. In Palma, several spaces are habilitated in the streets of the city centre so people can start bonfires and grill meat as if there was no tomorrow!

In both festivities we will see big signs of Majorcan popular culture and you will understand a bit better who we are and where we come from. And, as you might imagine by now, yes – we come from the land!

These celebrations have a pagan origin and this is the reason why we find a big list of symbolic elements that define the feast. I will put together the most important ones so you get an idea of the celebration’s magnitude.

In a Sant Antoni and a Sant Sebastià there must be:

1. The BONFIRES. For Sant Antoni we celebrate the winter solstice and the fire symbolizes rebirth. The bonfire ritual enhances the fecundity of the cattle and the abundancy of crops. The ashes were scattered on the crops to favour their harvest. Nowadays, we will find one in every square, street and corner, since this is the actual centre of the party.
2. The DEMONS. During the feasts you will find many on the streets, dressed up with caparrots that represent the worst faces of the devil. They are really scary – I must recognise that I am very scared of them and I don’t feel very comfortable being around them – and they don’t miss any opportunities to swear and make sexual comments making scenes wherever they go, jumping over the fire with the help of sticks that have a clear phallic essence. Formerly, the figure of the demon was a fecundity symbol and therefore of the perpetuation of the tribe.
3. The act of GRILLING. When the night comes and the bonfires are lighted, everyone starts to deploy their best artillery to barbecue for hours around the fire. Forceps, sobrassada, xuia or llonganissa are a must in this feast. We will always have someone controlling whose is each piece of meat and criticising some innovations – like sneaking in a kebab skewer – that are not really suitable for the day.

For Sant Antoni, since he is the patron of the animals, there are no matances but we certainly do eat his protected ones.

Do not miss this celebrations, you will also be able to find groups of people with ximbombes, singins and glossing all kinds of stuff, from the most traditional gloss to the most rude and offensive you will have ever heard.

 Text by Ben Mallorquí