Ara sí ho podem dir: un 31 de desembre mallorquí com Déu mana no només celebra el cap d’any! També celebra un dels fets històrics més importants per la nostra terra: la festa de l’Estendard! La nostra Diada! I ja en fa de segles que la celebram! I això ningú ho pot negar! Des del s. XIII, ni más ni menos!

La festa commemora l’entrada a Madina Mayurca, a partir d’aleshores anomenada Ciutat de Mallorca, de les tropes catalanes de Jaume I el Conqueridor, que el 31 de desembre de 1229 arrabassaren l’illa als sarraïns. Aquest episodi posà fi al regne almogàver i a la Mallorca musulmana. La festa, per tant, commemora el naixement de la Mallorca actual, d’una llengua, la catalana, d’una religió, la cristiana i d’un parlament. Poca conya, que és una de les celebracions més antigues d’Europa! Mallorca a partir d’aquell moment s’incorporà a la corona d’Aragó i a l’Europa cristiana occidental, i assumí un sistema cultural i nous símbols que avui formen part de la nostra identitat.

Si sou nous visitants i sou per Palma, apropau-vos a la plaça de Cort. Moltes generacions hi han anat cada 31 de desembre al matí a commemorar aquest dia, i a participar en els actes que s’organitzen. Veureu que el dia 31 l’Ajuntament s’engalana i que a la façana hi ha penjat un retrat: ho heu encertat, és Jaume I El Conqueridor (1208-1276), Rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, casat en segones núpcies amb Violant d’Hongria, amb qui va tenir 8 fills.

Els actes consisteixen en la col·locació de l’Estendard (una antiquíssima senyera de quatre barres) al mig de la plaça de Cort i la disposició de la Cimera del rei Martí sota el retrat del Jaume I. Val a dir que la Cimera que hi ha exposada és una molt mala còpia: l’original es va exposar fins el 1831, quan va ser reclamada per Madrid – mentre llegiu aquest text, està exposada a l’Armería del Palacio Real; aprofit aquest espai per reclamar una millor còpia o bé el seu retorn…-. En qualsevol cas, i tornant als actes, un cop col·locats Estendard i Cimera, la comitiva d’autoritats surten de Cort i es dirigeixen a la Seu en forma de desfilada. Els acompanyen la banda municipal, figures folklòriques com els cavallets i els cotoners i els cavalls de la Confraria de Sant Jordi. A la Seu se celebra un ofici solemne amb l’històric sermó de la conquesta i a continuació tota la comitiva torna a Cort, on es fa la retirada de l’Estendard i es recita el poema costumista “La Colcada”, de Pere d’Alcàntara Penya. En el poema una padrina descriurà la Festa de l’Estendard, antigament anomenada “La Colcada” (la cavalcada) i recorda amb melancolia la bellesa d’aquesta festa, llimada amb la decadència que va sofrir com a conseqüència de la Guerra de Successió del s. XVIII. Finalment es fa un lliurament de medalles d’or de la ciutat o un nomenament de fills il·lustres.

Remarquem-ho: la festa de l’Estendard durant moltes segles se celebrava per tota l’Illa, per això sempre es reclamava que fos Diada. Fou només després de la guerra de Successió quan, al desaparèixer les institucions mallorquines, l’Ajuntament de Palma assumí els actes de commemoració. Una festa de tota Mallorca va passar a ser només de Ciutat i monopolitzada per la noblesa borbònica. I aquí començà la decadència d’aquesta cel·lebració, que ha costat prestigiar fins fa poc que l’han declarat, a la fi, la nostra Diada. Que ningú es posi nerviós, doncs: és un dia que simplement recordam els nostres orígens com a poble amb la commemoració cívica més vella d’Europa i celebram el naixement de la Mallorca actual amb el bo i el dolent.

Text by Ben Mallorquí.