Surprisingly, the word you hear the most in Bar Sastre is not coffe, nor tallat (coffee with little milk), nor beer nor rebentat (expresso with liquor), but Xisco. Xisco! Thanks, Xisco. Bye, Xisco. Be right back, Xisco. See you, Xisco. See you tomorrow, Xisco. Not only Xisco (son of Maria and Pedro) is the soul of the Bar Sastre, but his cousin, to top it off, is also a waiter there and is called Xisco, too! No matter what, even if it’s your first time there, you will terribly want to call Xisco Xisco when you leave. It will be your way to feel integrated in the community, since the greatest thing of Can Sastre is that it truly is the soul of the village, a genuine social centre. Up to the point that Xisco is the one who rings the bell of the village’s bell tower when there’s an important event.

At Bar Sastre you can only have food on weekends, maybe to not contradict the saying –“In Pina, the one who doesn’t bring their lunch, doesn’t eat” (it does rhyme in Catalan). On Saturdays and Sundays, at lunchtime you can try the assortments of tapas – meatballs, Spanish and Majorcan specialities like potato salad, omelette, pica-pica or frit – and at night you can have sandwiches, salads and hamburgers. The prices are very affordable.

In Pina, if the Sastre ever shuts down, people will wander the streets, lost and disorientated like bees who have had their honeycomb moved. They will be spectres looking again for a place that has been their social life nucleus for so long.

La paraula més sentida al Bar Sastre, curiosament, no és cafè, ni tallat, ni cervesa, ni rebentat. És Xisco. Xisco! Gracis, Xisco. Adéu, Xisco. Ara torn, Xisco. Fins més tard, Xisco. Mos veim demà, Xisco. No és només que l’ànima del Sastre sigui en Xisco, fill de na Maria i en Pedro, sinó que el seu cosí, per acabar-ho d’adobar, també hi fa de cambrer i també es diu Xisco. No hi ha res a fer. Quan hi entreu per primera vegada, en sortir-ne us agafaran unes ganes terribles de dir-li Xisco a en Xisco. Serà la vostra manera de voler integrar-vos a la comunitat, perquè el que és realment gran de Can Sastre és que és l’ànima del poble, el seu autèntic centre social. Fins al punt que en Xisco és l’encarregat de tocar la campana del campanar del poble quan hi ha algun fet destacat.Watch Full Movie Online Streaming Online and Download

Al Sastre només hi fa menjar els caps de setmana, potser per no desmentir del tot la dita –“A Pina, qui no hi duu dinar ho hi dina”. Els dissabtes i diumenges al migdia podeu tastar els variats de tapes –pilotes, ensaladilla, truita, pica-pica, frit-, i els vespres entrepans, amanides i hamburgueses. Els preus són econòmics.

A Pina, si mai tanca el Sastre, la gent vagarà pels carrers perduda, desorientada com abelles a les quals han mogut el rusc. Els individus seran espectres que tornen a buscar un lloc que ha estat el nucli de la seva vida en societat.

Text by Tomeu Terrades Oliver

Carrer de Ramon Llull, 5, 07220 Pina, Illes Balears

971 66 53 03

View map and location